dimecres 17 de febrer de 2010

El monstre de la torba aka The Peat Monster

what your fathers have bequeathed upon you, earn it anew to make it truly yours- Goethe

Traducció lliure: “el que els teus pares t'han deixat, t'ho has de guanyar de nou per a que sigui realment teu”

Es veu d’una hora lluny que algú que posa una dita com aquesta a la capça d’un Whisky, ha de fer les coses diferents de la resta. I aquesta gent de The Compass Box ho fan amb escreix.

Compass Box Whisky Company

John Glaser va començar aquesta peculiar aventura des de la cuina de casa seva a Londres l'any 2000, després de deixar el seu lloc de director de màrqueting de Johnnie Walker a Londres. Des del principi la seva intenció va ser crear una empresa de Whisky escocès amb la modesta intenció de recuperar els nivells de qualitat i estil de la indústria del Whisky de començaments de segle.

De fet Compass Box ha rebut un munt de guardons en els darrers anys. Gràcies al seu particular enfocament ha guanyat més de 60 premis a la qualitat i la innovació. El secret de Compass Box és elaborar una gamma de whiskis amb single malts procedents de les millors destil•leries d'Escòcia. Els barreja en petites partides, embotellant amb el seu color natural i sense filtrat en fred. Així de simple.

COMPASS BOX THE PEAT MONSTER

Aquest “Vatted Malt” sense filtrar en fred és el resultat de l'acoblament d'alguns barrils de Whisky de la destil•leria Ardmore (Speyside) i de la destil.leria Caol Ila (illa de Islay). Els especiats maltes de la destil•leria Ardmore, associats als fumats maltes de Caol Ila. Aquest és el que nosaltres anomenem un Blended d’última generació. Cal esmentar que el 2006 va ser el primer any que va sortir al mercat i va guanyar la medalla d’or a la International Wine & Spirits Competition, i també la medalla al millor Whisky de la seva categoria.

El vàrem tastar ja fa uns quants mesos, en un tast de 14 whiskies. El Peat Monster no ens va passar desapercebut i, posats a classificar, va quedar en segon lloc en la nostra llista particular de preferències. A títol informatiu, el primer va ser un Caol Ila sensa filtrar de l’embotellador independent Signatory.

Ahir en vam obrir una altra ampolla a la botiga i, junt amb un expert bevedor de Whisky en vàrem treure la següent nota de tast:

Nas: molt viu i concentrat. La primera impressió és una bona olor de fum que poc a poc evoluciona cap als cítrics i la fruita, sobretot si l’obrim amb un rajolinet d'aigua. La potència dels seus 46 graus no ofèn al nostre nas.

Boca: potent amb notes subtils d’espècies. Després de mastegar una mica de fum, es fa present el caràcter feréstec de la torba i la subtilesa de les espècies.

Final: llarg i persistent amb un bon regust de cendra, característica de la majoria de whiskys de l'Islay no filtrats. Ens ha deixat el paladar molt suau i melós, com si haguéssim begut un Whisky de molt menor graduació.

En definitiva, el Peat Monster no és tan bèstia ni monstruós com el pinten, però tampoc és un Whisky per als no iniciats. Si us agraden els whiskies tipus Talisker, Oban, Lagavulin, Ardbeg… és molt probable que us agradi també. Fins i tot el trobareu més elegant, rodonet i harmoniós.

En canvi, si us agraden els whiskies Japonesos, de les Highlands o l’Speyside, però no us atreviu a experimentar amb un single malt molt fumat i “torbat”, aquest Peat Monster pot ser una molt bona iniciació al descobriment de les olors, el gust i les peculiaritats dels whiskies més radicals de l’Islay.

I, per si decàs, recordeu que l’Orangette recolza el consum responsable i moderat de les begudes alcohòliques. Per aquest motiu, recomanem la següent lectura : http://www.efrd.org/
Visita la pàgina principal del Blog

dimarts 16 de febrer de 2010

Fentimans Tonic Water. Una anglesa de debò...

Hem buscat per la xarxa i Mr. Google ens ha dit que la història de la marca de begudes Fentimans es remunta a l'Anglaterra del 1905, quan Thomas Fentiman, un seyor dedicat al sector metal•lúrgic a Cleckheaton, va concedir un préstec a un jove convilatà. Aquest jove va garantir el préstec amb una recepta d'un preparat de cervesa de gingebre que produien a casa seva de feia generacions. La cosa va acabar com el rosari de l’aurora: el jove no va tornar el préstec, i Mr. Fentiman es va convertir en propietari d'una centenària recepta per fer cervesa i altres begudes de fermentació. I la recepta era tan bona que els de can Fentimans es guanyen la vida des de 1905 embotellant Cola, Tònica, Cervesa i altres begudes refrescants elaborades en base a l’antiga recepta victoriana i de la mateixa manera que les elaboraven els apotecaris del segle passat. Podem dir doncs que la Tònica Fentimans és una anglesa de “pota negra”.

Cal dir que aquests tipus de begudes pseudo-medicinals es subministraven per millorar el vigor, la salut, i per “vitaminar” el cos. En molts casos eren inofensius però en altres, anaven acompanyats de quantitats industrials d'aigua carbonitzada o de cafeïna (eren components suposadament secrets) fins a fer-los molt populars però perillosos per a molta gent. La tònica Fentimans s'elabora segons el mètode tradicional dels preparats botànics que permet que part del pòsit dels ingredients utilitzats acabi dins de l'ampolla. Així doncs, si trobem alguna cosa no identificada surant pel líquid, és ben normal, ja que a la Tònica Fentimans no la filtren perquè no perdi substància.

Els preparats botànics amb els quals s'elabora aquesta tònica s'introdueixen en grans dipòsits, amb una base orgànica de gra, escorça triturada de l’arbre de la Quina, Limoncillo o Lemongrass d'Àsia, sucre moreno com a edulcorant (en lloc de la sacarina o del xarop de fruitosa que porten la majoria de tòniques menys especialitzades) i aigua de molt bona qualitat. Aquesta barreja roman el temps suficient per extreure tots els sabors i aromes. Posteriorment es pasteuritza per estabilitzar els olis volàtils i fixar els sabors. Com a resultat de tot aquest procés, queda una fantàstica tònica amb una resta d'alcohol de 0,5% producte de la fermentació dels ingredients botànics.

De moment, sembla que aquesta quantitat d’alcohol encara no ha despertat la voracitat recaptatòria dels governs: no està subjecte a les taxes d’alcohols i només paga l’IVA general (per ara el 7%). De fet, i després d’uns quants dies fent totes les proves que el nostre delicat fetge ens ha permès, hem de dir que la Fentimans és una tònica que sorprendrà a aquells que s’han fet partidaris de la Fever Tree per la seva gran qualitat, però que la troben massa neutra i els falta el toc de llimona de la Schweppes.

En aquest sentit, la Fentimans a més del sabor típic de la quinina, manté un paladar molt ben equilibrat però amb les agradables notes cítriques del "limoncillo" d’Àsia. I resumint: nosaltres la recomanem amb les ginebres de l’estil London Dry i amb les ginebres de predomini aromàtic del ginebró, tipus Greenall’s, Plymouth, Junípero, Martin Miller’s, Hayman’s, Tanqueray, Fifty Pounds, etc…
Per a les ginebres més aromàtiques de l’estil G’Vine, Hendricks, Beefeater 24, Whitley Neill, Blomm, etc… recomanem la Q Tónic o la Fever Tree. Però això només és una opinió ....

I recordeu que l’Orangette recolza el consum responsable i moderat de les begudes alcohòliques. Per aquest motiu, recomanem la següent lectura : http://www.efrd.org/

Visita la pàgina principal del Blog

dijous 11 de febrer de 2010

Coses que han entrat avui ....

Avui hem provat la copa Riedel Montsant ... l’hem comparat amb les Stolze que fem servir habitualment i amb les Spiegelau de tast ... hem tastat tres vins : Gratallops DO Priorat, Castell de Falset DO Montsant, i Foscant DO Terra Alta . Conclusió: els de Riedel l’han tornat a encertat ...
Aquest dolç fet amb la varietat Pedro Ximenez ha passat 26 anys dormint dins d’una barrica …. Un cop obert, és un espectacle d’aromes i sabors … ideal per acompanyar a formatges tous, foie i derivats de l’ànec, salmó fumat i postres a base de fruites … si es pren sol, ja és un postre en si mateix …
dues ginebres de bandera ... les úniques que coneixem destil·lades per una dona ... La Greenall's és una London Dry Gin estricta i tradicional, la Bloom és una ginebra d'última generació, delicada i molt "floral".l’Orangette recolza el consum responsable i moderat de les begudes alcohòliques. Per aquest motiu, recomanem la següent lectura : http://www.efrd.org/

Visita la pàgina principal del Blog